Hedda Gabler és, sense cap mena de dubte, una de les grans peces d’Ibsen. Una confrontació, un xoc constant entre el desig i les aspiracions més elevades, i el conformisme i l’acceptació de la mediocritat. Hedda vol una vida plena de gests heroics, de grans festes, de luxe… però té el valor suficient per trencar amb l’estabilitat que té assegurada? I que passa si aquesta estabilitat acaba resultant avorrida i mediocre?
Ibsen ens proposa un debat no resolt, tots els personatges viuen en aquest debat, cadascun d’ells representa un camí diferent i no sembla que cap condueixi a la satisfacció. Un camí ple d’eleccions, de tries. Si triem allò que fem, triem allò que som? Som responsables de les eleccions dels que ens acompanyen? Una peça d’actors. Una història trepidant que trenca el destí de tots els personatges en només 48 hores.
En llegir el text pensava: quin gust poder assajar aquesta obra! És una peça per ser gaudida en estat pur! Perquè no portar-la a l’escena com si es tractés d’un assaig? Sense escenificar-ne una reconstrucció històrica ni realitzar-ne una hipòtesi de contemporaneïtat. Treballar el text directament, amb voluntat de senzillesa i d’austeritat. Una taula, unes cadires, una butaca, alguna copa, un tocadiscs, jazz… Un assaig fet ara i aquí!

Pau Carrió